Em va de perles el títol d’aquesta cançó per descriure el dia, el concert, va ser quelcom d’especial… Pearl Jam tornava a Barcelona, per partida doble, i amb una primera polèmica pel preu desorbitat de les entrades (ells, a més, ells, que fa més de vint anys es van enfrontar a la aleshores ja poderosa ticketmaster pel preu de les entrades als seus concerts, avui convertida en un autèntic monopoli mafiós del negoci de la música que ens fa passar a tots per l’adreçador). Al final van punxar i cap dels dos dies van omplir el Palau Sant Jordi, això hauria hagut de merèixer una reflexió per tothom….però no soc gaire optimista en aquest tema.

Presentaven Dark Matter, el seu darrer treball, un dels millors dels darrers anys que, a sobre, resulta molt bé en directe: «Scared of Fear» o «React Respond», temes elèctrics que recorden a les primeres èpoques del «Ten» o el «Vitalogy», i també migs temps com «Watiting for Stevie» o la pròpia «Something special» al millor estil melòdic del grup i de la veu d’Eddie Vedder.  Un frontman que s’ho va passar bé durant el concert, es nota quan això passa, i que va acabar amb un final trepidant amb clàssics com «State Love and Trust», «Black», «Alive», el cover de Neil Young «Rockin in the Free World» i, per acabar, amb una llàgrima que altre «Yellow Ledbetter»(que no havia sonat el dia abans) final clàssic i èpic de PJ. Res a dir, ja no recordàvem el que haviem pagat, valia la pena. Sempre Pearl Jam.

Va ser un dia especial, el meu aniversari, i aquell mateix matí ens havia deixat el meu pare. Complicada la decisió de pujar a Montjuïc, però la vida segueix, havia estat un cap de setmana dur. Homenatge pòstum:  agafar la moto («oju que plourà» m’hagués dit…encara que estiguéssim en ple juliol)  i pujar a veure els «peluts». «Els peluts, els peluts, el món és dels peluts..» sempre deien ell i el seu admirat Capri.

«Hey, hey, can you see him out on the porch?»

andreum@monfortycaixas.com