Nota informativa: Impost d’Actius No Productius

El passat 16 de maig s’ha publicat al DOGC el Decret llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.

La finalitat del nou decret és la reactivació d’aquest nou impost, després de salvar el recurs d’inconstitucionalitat que l’amenaçava, i la principal novetat del mateix és la regulació del termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost: de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar de l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2019.

Per tant, es resol una de les incògnites que requeien sobre l’impost, que era com es gestionaria la presentació dels exercicis on l’impost ha estat vigent des de la seva promulgació, és a dir, s’ha meritat el 1 de gener del exercicis 2017, 2018 i el corrent 2019. Ara quedem pendents de la publicació de l’imprès oficial i programa d’ajuda, ja que la presentació obligatòriament es farà per mitjans telemàtics.

Per posar-nos una mica al dia, recordem que la Llei reguladora de l’impost és la Llei 6/2017, de 9 de maig, que ha estat dos anys complets suspesa fins a la resolució del recurs d’ inconstitucionalitat.  El fet imposable del mateix és  la tinença per part del subjecte passiu, en la data de la meritació de l’impost, dels actius següents, sempre que no siguin productius i estiguin situats a Catalunya:

a) Béns immobles.

b) Vehicles de motor amb una potència igual o superior a dos-cents cavalls.

c) Embarcacions de lleure.

d) Aeronaus.

e) Objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric.

f) Joies.

Són subjectes passius a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.

El concepte d’actiu no productiu serà el que portarà més problemes d’interpretació, i sobre el que ja tindrem temps d’interpretar i discutir amb l’Administració, i que hem de diferenciar del concepte d’ ”element no afecte”, però de manera esquemàtica, la Llei estableix que són actius no productius els següents:

a) Si són cedits de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu (o a persones vinculades a aquests directa o indirectament) i que els destinen totalment o parcialment a l’ús propi, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d’acord amb el que disposa la normativa de l’ l’IRPF.

b) Si són cedits mitjançant preu per a usos privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.

c) Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. A aquests efectes, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any de l’adquisició com en els últims deu anys anteriors.

La base imposable de l’impost serà la suma del valor de tots els actius, que es valoraran d’acord amb el que estableix la Llei (i que suposarà, amb tota seguretat, un altre punt de discussió amb l’Administració, amb el concepte “valor de mercat” com a principal inspirador i norma de tancament de la Llei)

La quota integra resultarà de l’aplicació de la següent escala:

En conclusió, a partir d’octubre d’enguany ens haurem de veure les cares amb un altre impost, que incrementa la pressió de l’Administració sobre el contribuent, aquest cop sobre les anomenades societats patrimonials (ull de poll per a l’Administració), on els seus partícips veuran que el manteniment dels seus actius es veurà incrementat amb un altre despesa, a part de l’impost de béns immobles, impost de circulació,  impost d’IVA o de transmissions patrimonials quan el va adquirir, impost del patrimoni cada any per la valoració de les accions/participacions…vaya, un suma y sigue….fins i tot podem arribar a discutir aquesta doble imposició sobre els mateixos béns, ja que el partícip en societats que tinguin aquests actius, ja deuria que tenir tributar per ells (pel valor de les seves accions/participacions), com acabem de comentar,  a l’Impost de Patrimoni i, ara, la mateixa Societat haurà de tornar a tributar pels mateixos actius.  I també, una altra norma que ja neix amb no “gaire claredat”, amb diferents interpretacions que ja ens fan ensumar una certa inseguretat jurídica que, segur, tornarà a donar un seguit de contenciosos amb l’Administració.

Quedem a la seva/vostre disposició per aprofundir en aquest tema i planificar l’autoliquidació del mateix de tots/es qui estigueu obligats.

Barcelona, a 20 de maig de 2019

Andreu Miquel Legua                                                 

Advocat-Partner