LOL, pels que ja tenim una edat, no té altre significat que un acrònim de Love of Lesbian, i com ja tenim aquesta edat, el divendres 7 vàrem tornar a gaudir del concert interpretat Miralls i Miratges, del qual ja havíem gaudit al 2014. Vagi per endavant que el Teatre Condal no és l’Auditori i, per tant, més limitat a nivell d’escenari i de so que l’escenari escollit anteriorment pel Grup. Santi Balmes ja ens avisa de bon principi, no és un concert per “spotifiers” ni pels “pagafantes”, és a dir, no sonaran els hits, no hi hauran johns boys, ni fantásticos, però els universos infinitos de LOL són això, infinits.  Per tant, amb un repertori de segona (si podem considerar de segona “Un día en el parque”, “Oniria e Insomnia” o “Domingo astromántico”…) i amb una interpretació impecable de les cançons per part d’en Guillem Albà, ens endinsem en aquest viatge de miralls i miratges, tant de la mà del Grup, com de la mà dels intèrprets (Albà i el seu equip artístic), amb moments brillants a “Planeador”, “La noche eterna” i la final “Oniria e Insominia”. Ens vam trobar amb un Santi Balmes (i un Juli Saldarriaga) molt comunicadors(fins i tot un pel massa, si li volem trobar algun però), propers, i reivindicatius, parlant de tot, en uns moments en que sembla que no es pot parlar de coses que passen per no ferir sensibilitats d’uns o altres. Se’ls hi agraeix.

Ja ha plogut des d’aquelles maniobras de escapismo que van encetar una nova etapa LOL, però demostren que estan en plena forma pejant el cartell de sold out durant 10 nits a Barcelona, sense fissures i funcionant, tant en uns registres més mainstreams com en aquest més íntim i personal.

I això és tot, un altre concert, i ja van…, amb la mateixa i altre gent, altres històries, altres sensacions, però bé.. es la vida imbécil….

by Andreu Miquel