Aquesta setmana us recomanem “Les noies de Mossbank Road” a la sala @Villarroel. Una obra que ja s’havia estrenat a la mateixa sala al desembre de 2017 i que després de l’èxit, i les corresponents gires, ara hem pogut tornar a gaudir.  Dirigida per @Silvia Munt, i brillantment interpretada per la @Clara Segura, la @Marta Marco i la @Cristina Genebat, en un text escrit per @Amelia Bullmore, per tant, una escena omplerta cent per cent per dones.

L’obra ens fa viatjar en el temps, des de la joventut que hem viscut amb acceleració tots/es, fins a la pausa de la maduresa. En aquest viatge hi trobem de tot: amistat, festa, emocions, projectes, baralles, tot a un ritme frenètic durant la primera part de la funció amb tres actrius que borden tres personatges amb personalitats molt diferents i que, sorprenentment, a la segona part de l’obra, a la pausa de la maduresa, trobaran un gir a les seves vides, deixant endarrere ideals de joventut, formes de veure la vida i adaptant-se a les noves circumstàncies on ens porta, dia si, dia també, la pròpia vida.

Escrivia @Terenci Moix en el seu “No digas que fue un sueño”: “Cada día era castigado con la muerte por haber asesinado al anterior. Cada noche recibía el castigo del alba porque había osado asesinar a la tarde. Y solo el tiempo quedaba sin castigo pese a que es el asesino de todas las cosas.”  Pot ser un bon epitafi de l’obra, el pas del temps que devora els anhels i els anys de joventut, amb la reflexió que ens hi hem d’adaptar per no deixar perdre una segona part de la nostra vida també plena de reptes.  Tots/es  hem tingut un pis a Mossbank Road….

by Andreu Miquel